Moltes felicitats, mestra d'anglès...

Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Al fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor,

fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor.

És que jo... t'estimo!

Ara torna Sant Joan
i quans anys fa que torna!
tornen els llargs i calorosos dies d’estiu
tornen les curtes nits màgiques

Ara torna Sant Joan
i encara la timidesa
torna el vull dir però no dic
torna la inseguretat

Ara torna Sant Joan
i encara vull que et quedis
perquè...
és que jo... T’ESTIMO!

A la Maria Teresa del Boix...

He llegit el teu comentari al paulsdigital i la veritat és que em recorda molt a allò de “con Franco vivíamos mejor” i perdona que t’ho digui, però, “con Franco vivíamos peor”. D’altra banda, suposo que tu deus parlar en nom de ton pare o de ton germà, perquè tu pagues el teus impostos en un altre poble i els serveis que dona l’ajuntament surten dels impostos dels residents al municipi. Cadascú ha de reclamar els serveis allí on paga els impostos.

Mira, tota la gent de Paüls no vam néixer a cal Boix i, qui més qui menys, s’ha d’espavilar per guanyar-se la vida fora del poble. Molts complementem aquests ingressos amb altres procedents, algunes vegades de la terra, altres de comerços relacionats amb el turisme, etc. El que sí que està clar és que necessitem el turisme, necessitem gent que vulgui quedar-se a viure al nostre poble, necessitem gaudir i poder presumir d’un poble net i estèticament bonic, i això, t’asseguro jo que “con Franco no pasaba”. Que a tu t’importi un rave tot això, pus ja em sembla bé, suposo que en tenir el camí de les valdevinyes arreglat, i algun altre més, ja en tens prou, però a l’altra gent del poble, totes aquestes, per a tu, tonteries, sí que ens importen.

Amb això no vull dir que no calgui arreglar els camins, i tant que els cal arreglar! i estic segur que l’actual equip de govern municipal ho farà, no en tinc cap dubte. Només que, la situació econòmica actual, de la qual i dit sigui de passada, en són responsables els últims governs socialistes, fa aconsellable menjar poc i pair bé. També, fent memòria, me’n recordo que fa dos anys en l’època de “con Franco vivíamos mejor”, per la carretera del moledor, la més transitada del poble, no s’hi podia passar de tants clots i pedaços que hi havia. Per la del Sol de la Mola, no ens hi atrevíem a passar perquè si ens trobàvem un altre cotxe, havíem de recular fins al final. És ara o era abans que ens feien falta els rucs?

Acabo. La nostra, que no teua, tu en deus tenir una altra o un altre, súper cultural Alcaldessa, te temps per fer d’alcaldessa, de mestra perquè es guanya la vida fent això, de mare d’una família amb dos fills... te temps per a tot menys per a mirar cap al cel o cap a les flors, tant de bo en tingues, la seva família li agrairíem.

Patxi Lopez, Lehendakari...

Atzo arratsaldez espainiar inperialismoa comprovar-tu ahal izan nuen haren gurutzada continuava-tzen du inperioagatik, kolpera fusilaren lortua.Aldi hau txanda Euskadirentzat izan zen ...

Irudi-tu ahal izango luke itun PSE-PP itun bat dela testuinguruak, ezkerraren eskuinarekin, itun batek politika sozialen gehienak minduekin eskuindarrak pentsatu. Besterik ez errealitatetik urrun, itun baten tratatzen da espainolisten artean, nazionalista euskaldunen kontra kasu honetan, baina seriar-tzen duela guztia arrisku bat irudika dezan batasunarentzat haiek haren jaioterria deitzen dute, eskuratu gure.

Pixkanaka, inperialistek, mapa politikotik ateratzen estan-tzen dute guztiak faltsu horrekin eta espainiar batasun inposatua bukatzea nahi dute. Catalunya-n, aulkien truke eta ahal edun izatera i beste batzuk, Euskadin, independentistei kutxetatik izenean demokrazia baten apartatzen, denetik duen gutxiago demokraziaren aldi batzuetan.

Urte nahikoetan ikusteko Euskadi aske bat eta Catalunya aske bat bizi izan zain nago, oraingoz, zoritxarrez, besterik ez errealitatetik urrun ... Visca Catalunya eta Gora Euskadi.

Parlem de la Cooperativa?

No sé quants anys fa que es fa fer el local on ara està el cafè Nou i el consultori mèdic; 20, 25...? El cas és que durant l’anterior legislatura, sent alcalde de Paüls lo Tomàs de l’Escubedo (avui president de la cooperativa), es va revisar el contracte de lloguer del local entre el mateix Ajuntament i la Cooperativa. El contracte instaurava un import mensual de 200 euros, dalt o baix.

Fa dos anys que Convergència i Unió va guanyar les eleccions municipals i, a dia d’avui, la Cooperativa no ha pagat ni un cèntim d’euro de lloguer i dubto que ho fes quan manaven els Socialistes, ja que (per a qui no ho sàpiga) durant les legislatures socialistes era molt difícil distingir entre Ajuntament i Cooperativa, on començava una cosa i on s’acabava l’altra. Tot i què a la Cooperativa hi ha gent de colors polítics diversos, parlar de Cooperativa era parlar d’Ajuntament i a la inversa.

Els números es fan ràpid, només comptant els últims 24 mesos, a 200 euros mensuals fan un total de 4.800 euros, són pocs diners, però que no anirien gens malament a la crítica situació econòmica en que van deixar les arques municipals els Socialistes. Des de l’Ajuntament em consta que s’ha parlat en més d’una ocasió per mirar de resoldre el tema i buscar una solució viable per a tothom. No pot ser que una entitat privada, (tot i que tingui molts socis, no n’és tot el poble) amb ànim de lucre com és la Cooperativa, pugui gaudir d’un local públic, construït amb els diners de tots els Paülsencs, sense pagar ni un cèntim de lloguer. La resposta sempre és la mateixa, cap solució, cap proposta, cap petició: “no tenim diners; tanqueu el cafè”.

Em venen al cap un munt de preguntes, preguntes que deixo en l’aire per a que tothom qui vulgui hi trobi resposta:

· Perquè ells mateixos es posen un lloguer que sabien que no pagarien, si estaven governant i tenien la paella pel mànec?

· Perquè quan l’Ajuntament els demana de buscar una sortida negociada a la situació, l’única resposta per part d’ells és que els tanquin el cafè?

· No serà que el que volen precisament és que l’Ajuntament els tanqui el cafè i així fer veure als socis que les seves prediccions, dites i repetides en més d’un discurs electoral, de que un Ajuntament Convergent enfonsaria la Cooperativa eren certes?

· A l’Ajuntament, i durant el mandat dels Socialistes, no consta cap ingrés en concepte de lloguer del local del cafè Nou; Perquè ningú no en deia res, després d’haver signat un contracte que havia de regularitzar la situació?

· Algun soci s’ha demanat mai si surten de la caixa de la Cooperativa aquests diners que no entren a la caixa de l’Ajuntament? (per que si fos així..., jo de diners volant pel cel no n’he vist mai!!!)

· S’hauria de tancar el cafè Nou si la Cooperativa continua sense pagar el lloguer?

Per que...

A qui no li agradaria tenir un local de més de cent metres quadrats, sense pagar ni un euro de lloguer i al mig del Poble?

Editorial de RCat: Clam per la unitat i resposta sectària

Als membres de SUPORT PER A JOAN CARRETERO / Manel Bargalló /

L'article “Patriotisme i dignitat ” de Joan Carretero és un clam per respondre units contra l'ofensiva de l'Estat espanyol. Un clam per a unir a les eleccions de 2010 les personalitats emergents que es declaren per la independència, per aplegar les plataformes sobiranistes i la gent que pateix l'asfíxia econòmica i el procés de minorització lingüística i cultural a què ens sotmet el Regne d'Espanya.

Es una crida als centenars de milers de persones que es van manifestar el 2007 contra el col·lapse de les infraestructures a no abstenir-se com el març de 2008; a posar punt i final a la crisi econòmica agreujada a casa nostra per l'espoli fiscal. La manera és iniciar el camí que ha de portar Catalunya a esdevenir un Estat membre de la Unió Europea.

És una convocatòria a contestar un Tribunal Constitucional que es creu legitimat a alterar la voluntat del poble català expressada en referèndum, plantejant el plet català a nivell internacional, de manera que deixi de ser un afer intern espanyol. En definitiva constatar el cul-de-sac de l'autonomisme i encetar el full de ruta que han seguit més de cent nacions des de 1945: la declaració unilateral d'independència.

Davant de la proposta oberta de Carretero, la direcció d'Esquerra ha tingut una resposta sectària. Vol imposar el centralisme democràtic en un partit assembleari. En ple segle XXI, han recuperat els expedients d'expulsió. Què farien si es trobessin en la situació de Tony Blair amb més de 100 diputats que voten contra la Guerra de l'Iraq? Potser, Consells de Guerra sumaríssims per traïció? Ara, a Esquerra, ja no n'hi ha prou amb compartir la Declaració Ideològica; cal seguir i obeir cegament l'estratègia de la direcció.

Cal preguntar als defensors de mantenir-se al poder a qualsevol preu: quina proposta de futur penseu oferir el 2010? Voleu quedar-vos sense fer res mentre l'espoli fiscal provoca els increments d'atur més alts de l'Estat espanyol? Proposeu una altra legislatura aliats amb els socialistes sense cap resultat social tangible? Oferiu quatre anys més de Govern tripartit per acabar de desnacionalitzar Catalunya Ràdio i incrementar les hores d'espanyol a l'ensenyament? No us adoneu del fracàs electoral al qual us esteu abocant? Només l'obcecació per mantenir-se uns mesos més en el poder explica tanta ceguesa.

En contrast, les propostes de Joan Carretero han fet esclatar l'esperança de milers i milers de catalans. Des del Pirineu, una ventada de paraules planeres i clares ha oxigenat els obscurs cenacles de la política catalana. Per això, REAGRUPAMENT manté la crida a la unitat de tot l'entorn sobiranista per posar en marxa, des d'ara, l'estratègia vers la proclamació de la República Catalana.

Comencem l'any?

Voldria començar l’any parlant de dos temes que no tenen res a veure l’un amb l’altre, o si. En tot cas, són dos temes dels quals aquests dies, malauradament, se’n parla molt i molt.

Un pega una mica lluny de nosaltres, Israelians i Palestins estan abocats a un conflicte que ja no és un conflicte, és una guerra oberta. Algú dirà que no és proporcional, i jo em pregunto: hi ha alguna guerra proporcional? Ja em responc jo mateix; no, de cap de les maneres, les guerres són bestieses, no són proporcionals, racionals o justificades. Personalment sempre m’he sentit més proper a la causa Palestina que no pas a la de les Israelians, i no em pregunteu perquè; potser tinc una tendència natural a posar-me al costat del més feble i no hi ha dubte, els febles avui són els Palestins.

Davant d’aquests fets i, mirant-ho des de la distància, el més fàcil és penjar-se un mocador a quadres al coll, assistir a una manifestació i fer veure que fas alguna cosa per aquella gent, sense preguntar-te si estàs fent costat al bàndol adequat o si és correcte, en una guerra, fer costat a un o altre bàndol. Aquests dies, he llegit i he escoltat coses en relació al tema i, no és que hagin canviat les meves simpaties però m’he adonat que no puc fer costat a un grup tant radicalitzat, extremista i violent com és HAMÀS, així com tampoc puc fer costat a un poble opressor i violent com l’Israelià.

Els Jueus han sofert històricament una brutal persecució en res comparable a res, això no justifica, però, que ara facin ells quelcom semblant. Ni es pot justificar que, en base a una suposada llibertat del poble Palestí, Hamàs, s’amagui darrera les bombes, guerres santes i radicalisme. Algun organisme internacional hauria de prendre part decididament en el conflicte, posar pau on avui hi ha guerra i alliberar als Palestins de l’opressió d’Israel i del terrorisme de Hamàs. Llegia a la premsa avui: “el gran perdedor d’aquesta guerra serà el partit oficialista FATAH” no hi estic d’acord, els grans perdedors seran Palestins i Israelians i, en darrera instància, la humanitat en general.

Més a prop nostre, l’imperialisme espanyol, ha fet seure a la banqueta dels acusats com un vulgar delinqüent, a la màxima autoritat d’un país escollida democràticament pel poble (a tot el poble per tant), estic parlant d’Euskadi i del Lendakari Ibarretxe. Ho ha fet per parlar, per reunir-se amb gent de l’esquerra abertzale amb l’objectiu de buscar la pau, de posar fi al terrorisme d’ETA.

Veieu com potser sí que tenen res a veure un i altre tema? Imagineu-vos, sinó, a la gent pro ETA llençant míssils sobre Madrid en nom d’una suposada llibertat d’Euskadi i l’exèrcit espanyol entrant a reconquerir el país en nom de “la unidad de la patria”. És això el que volen els espanyols quan jutgen al Lendakari? Donar aire i carregar de raons als partidaris del terror per fer creure que després tot s’hi val en una lluita sense sentit?

Abans de coneixe'l, Euskadi era un país que m’encantava (cosa que confirma la meva tendència a fer costat als febles), ara que el conec una mica, em moro de ganes de tornar-hi i veure’l lliure de l’opressió d’Espanya, no puc justificar, però, en nom d’això ni una sola gota de sang, com tampoc puc justificar l’imperialisme, opressió i ocupació per part d’Espanya de Catalunya i d’Euskadi. Havia pensat acabar amb un “VISCA CATALUNYA I GORA EUSKADI” però he canviat d’opinió i acabo amb un “VISCA LA LLIBERTAT DELS POBLES, DE TOTS ELS POBLES”.