Comencem l'any?

Voldria començar l’any parlant de dos temes que no tenen res a veure l’un amb l’altre, o si. En tot cas, són dos temes dels quals aquests dies, malauradament, se’n parla molt i molt.

Un pega una mica lluny de nosaltres, Israelians i Palestins estan abocats a un conflicte que ja no és un conflicte, és una guerra oberta. Algú dirà que no és proporcional, i jo em pregunto: hi ha alguna guerra proporcional? Ja em responc jo mateix; no, de cap de les maneres, les guerres són bestieses, no són proporcionals, racionals o justificades. Personalment sempre m’he sentit més proper a la causa Palestina que no pas a la de les Israelians, i no em pregunteu perquè; potser tinc una tendència natural a posar-me al costat del més feble i no hi ha dubte, els febles avui són els Palestins.

Davant d’aquests fets i, mirant-ho des de la distància, el més fàcil és penjar-se un mocador a quadres al coll, assistir a una manifestació i fer veure que fas alguna cosa per aquella gent, sense preguntar-te si estàs fent costat al bàndol adequat o si és correcte, en una guerra, fer costat a un o altre bàndol. Aquests dies, he llegit i he escoltat coses en relació al tema i, no és que hagin canviat les meves simpaties però m’he adonat que no puc fer costat a un grup tant radicalitzat, extremista i violent com és HAMÀS, així com tampoc puc fer costat a un poble opressor i violent com l’Israelià.

Els Jueus han sofert històricament una brutal persecució en res comparable a res, això no justifica, però, que ara facin ells quelcom semblant. Ni es pot justificar que, en base a una suposada llibertat del poble Palestí, Hamàs, s’amagui darrera les bombes, guerres santes i radicalisme. Algun organisme internacional hauria de prendre part decididament en el conflicte, posar pau on avui hi ha guerra i alliberar als Palestins de l’opressió d’Israel i del terrorisme de Hamàs. Llegia a la premsa avui: “el gran perdedor d’aquesta guerra serà el partit oficialista FATAH” no hi estic d’acord, els grans perdedors seran Palestins i Israelians i, en darrera instància, la humanitat en general.

Més a prop nostre, l’imperialisme espanyol, ha fet seure a la banqueta dels acusats com un vulgar delinqüent, a la màxima autoritat d’un país escollida democràticament pel poble (a tot el poble per tant), estic parlant d’Euskadi i del Lendakari Ibarretxe. Ho ha fet per parlar, per reunir-se amb gent de l’esquerra abertzale amb l’objectiu de buscar la pau, de posar fi al terrorisme d’ETA.

Veieu com potser sí que tenen res a veure un i altre tema? Imagineu-vos, sinó, a la gent pro ETA llençant míssils sobre Madrid en nom d’una suposada llibertat d’Euskadi i l’exèrcit espanyol entrant a reconquerir el país en nom de “la unidad de la patria”. És això el que volen els espanyols quan jutgen al Lendakari? Donar aire i carregar de raons als partidaris del terror per fer creure que després tot s’hi val en una lluita sense sentit?

Abans de coneixe'l, Euskadi era un país que m’encantava (cosa que confirma la meva tendència a fer costat als febles), ara que el conec una mica, em moro de ganes de tornar-hi i veure’l lliure de l’opressió d’Espanya, no puc justificar, però, en nom d’això ni una sola gota de sang, com tampoc puc justificar l’imperialisme, opressió i ocupació per part d’Espanya de Catalunya i d’Euskadi. Havia pensat acabar amb un “VISCA CATALUNYA I GORA EUSKADI” però he canviat d’opinió i acabo amb un “VISCA LA LLIBERTAT DELS POBLES, DE TOTS ELS POBLES”.