dimecres, 31 de desembre de 2008

Temes del Poble

Em vaig fer el propòsit de no parlar de temes directament relacionats amb el nostre poble perquè el primer que diria molta gent, per raons òbvies, és que no sóc prou o gens objectiu. El títol d’aquest escrit fa pensar que he canviat d’opinió però no és així, no he canviat d’opinió, ho faig circumstancialment perquè al butlletí del PSC de Paüls ha aparegut una falsedat, disfressada de notícia, que m’afecta personalment i familiarment i que no em vull estar de contestar.
Aquesta suposada notícia diu que l’Ajuntament utilitza els treballadors per canalitzar aigua cap a finques privades, i al costat posa una fotografia del bancal de la canal del Balica. El que ha fet l’ajuntament amb aquesta actuació, i el que haurà de fer en moltes altres coses, és arreglar el que, amb un aire caciquista i dictatorial, va fer malament l’anterior ajuntament. Tothom a Paüls, ho vulgui reconèixer o no, sap que al bancal de la canal hi arribava l’aigua per damunt del marge del Pipo des del dia que es va canalitzar l’aigua de Sant Roc i sempre s’han pagat tots els drets i rebuts de la sèquia, per si algú ho dubta, encara avui li puc ensenyar, que el meu sogre en aquest aspecte era una persona molt curosa i endreçada (ho dic per aquella gent que també va voler escampar aquesta mentida).
Sabeu que és aprofitar-se de l’Ajuntament? Sabeu que és utilitzar fons públics amb interessos privats? Jo si, és gastar-se una porrada de diners (més de 150.000 €) aprofitant que ets l’alcalde del poble, dir que te’ls gastes en fer l’ampliació del camí de Sant Roc quan realment el que fas és eixamplar desmesuradament els tres punts (revolta del Retoro, bancal del Valent i del Serafí i revolta del Menicaco) on els camions que van a la teva granja tenen problemes per a passar, sense importar-te un rave l’impacte visual i el cost d’uns enormes murs de formigó o si la carretera hi ha llocs que fa tres metres d’amplada i a altres en fa sis o set.
Als de cal Balica se’ls va matxacar amb tot el tema de la canal i van explicar les coses com van voler amb l’únic objectiu de fer mal políticament a l’actual alcaldessa del poble. A ningú semblava importar-li que un bancal que sempre havia tingut aigua de reg, ara no en tingués o que el meu cunyat es trobés una màquina treballant al seu sense que ningú s’hagués limitat ni a comunicar-li verbalment. Fins i tot, vam haver de recórrer al Síndic de Greuges de Catalunya i, encara avui estaríem embolicats amb judicis i històries si no fos perquè aquesta gent va perdre les eleccions. I encara gosen dir que ens aprofitem del treball dels empleats de l’Ajuntament? Poques vergonyes!!!

dimecres, 17 de desembre de 2008

Poema de Nadal

Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans;
et porto sols el meu crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.


Salvador Espriu

divendres, 12 de desembre de 2008

El futur de Catalunya vist per mi.

Fa unes setmanes, els de ca la Julieta, vam anar a la capital, a Barcelona. Va ser un viatge d’aquells que aprofiten per a tot: anar de compres, una mica de diversió, turisme... una mica de tot en definitiva, en només un dia que acaba sent intens i bonic.

A mi m’agrada Barcelona, m’agrada si hi vaig per un dia o dos, tres com a molt. No m’agradaria per viure-hi, sóc de poble jo, però l’altre dia, amb tota la família ens ho vam passar la mar de bé, entre compres i compres, vam poder passejar per les rambles i pels carrerons del voltant de la plaça Sant Jaume i, fins i tot, vam tenir temps d’anar a veure una pel·lícula en tres dimensions, en definitiva coses que al poble ni a la comarca podem fer.

La part més negativa per a mi va ser la mala impressió que com a país em vaig emportar. Estàvem a la capital de Catalunya, on hi viu, no ho sé... el setanta, el vuitanta o el noranta per cent dels Catalans i era pràcticament impossible fer una vida normal en català. Als bars, a les botigues, a tot arreu la llengua emprada en tota normalitat era el castellà. Amb una mica de sort, ens entenien quan parlàvem en català, però ens contestaven amb la llengua del Imperi.

A l’hora d’esmorzar vam viure una situació gairebé còmica. Veiem un bar, “LA BAGUETINA CATALANA”, penso: “Aquí l’hem trobada, aquí esmorzarem”. La persona que ens va atendre, immigrant, res a dir sinó fos que no tenia ni idea de com sucar un tros de pa amb tomaca, que vaig haver de demanar-li amb senyes un got de vi, després d’haver-ho repetit tres vegades (fa dies que intento fer-me entendre en català sense el recurs fàcil de canviar de llengua, és la meva petita aportació a la seva conservació) i que el pernil devia ser de “HONULULU”. Quan per fi va entendre que el que volia era un got de vi, em va dir: “Ah! Ustedes son catalanes!!!” Home, si, som catalans. Quina cosa més rara no? Catalanoparlants a la capital de Catalunya!!! Em va caure l’ànima als peus, però no seria l’única experiència negativa del dia, coses així es van anar succeint una vegada i una altra. Pel carrer, de cada deu converses, vuit eren en castellà, una en anglès i l’altra mig en català mig no sé com.

La classe política que tenim no m’ajuda gaire a ser més optimista, al contrari. Dels socialistes i dels “comunistes?” no en puc esperar res, només parlen de catalanisme quan hi ha un parell de vots a guanyar i, salvant excepcions, són tant espanyolistes com els del PP o més. Convergència (que no Unió) sembla que, des de que no és al Govern, s’ha radicalitzat, no tant com jo voldria donada la meva condició d’independentista convençut i bastant més que quan tenia el poder. Perquè es veu que això del poder fa canviar l’opinió de les persones, sinó pregunteu-los-hi als d’ERC. Per a mi, ERC és la gran, que no única, responsable de que la nostra identitat com a país vagi de cap a caiguda.

Ho és en tant que, per dos vegades consecutives, ha prioritzat un Govern “d’esquerres?”, que políticament no els ha aportat gaire més que uns quans o bastants càrrecs o cadires, digueu-li com vulgueu, en comptes de salvar diferències, constituir un front català fort i radicalitzar una mica a aquella Convergència que es modera tant quan té el poder a les mans.

Amb tot aquest panorama a la vista, el futur de Catalunya vist per mi, és molt negre i, si l’hagués de definir amb una frase, ho faria amb aquesta (que segurament algú ha dit abans que jo): “Catalunya serà independent o no serà”. No serà perquè el nacionalisme espanyol ens absorbeix i oprimeix com a fet sempre, ara però, amb el coneixement i consentiment del nostre Govern. El que més em dol és que ERC, un partit amb el què jo he simpatitzat i he votat més d’una vegada, formi part d’aquest Govern.

Per ara i tant, només un aclariment: les paraules “comunistes?” i “d’esquerres?” les he escrit així perquè no em crec ni una cosa ni l’altra, ja en parlaré un altre dia per això.

Salut i per cert, Visca la República...