Avui faig anys, 46. Estic content de poder-los fer al costat de la gent que més m’estimo i que més m’estimen a mi; la Júlia, el Ferran i l’Àngela. No m’oblidaré tampoc dels meus pares, germans, cunyats, nebots... que em consta que també senten per mi lo mateix que jo per ells.Hi ha gent, sobretot els companys de feina perquè gairebé sóc el més vell de tots, que avui quan em feliciten gairebé tots em diuen: “quans en fas, si es pot dir?” donant per fer que els meus anys són molts i que pesen. “I tant si es pot dir, 46” els responc jo. El més important no és els anys que pugui fer, encara que penso que 46 és una bona edat, tens un nivell de maduresa adquirit, però que encara pots madurar més sense perill de podrir-te i encara pots marcar-te objectius a la vida -que els hi preguntin a la meva família-, el més important és trobar-te bé: trobar-te bé envoltat de la gent que t’estima, trobar-te bé en la feina que fas, amb la família que tens, amb els objectius que et marques..., i jo m’hi trobo! Gràcies a tots els que teniu a veure amb el fet que això sigui possible, però especialment gràcies a la Júlia, al Ferran i a l’Àngela perquè ells són els principals responsables del meu benestar.
De tots és sabut, també, el meu pensament catalanista i el meu desig d’aconseguir algun dia la independència del meu país, no puc deixar passar per alt per tant, que tal dia com avui fa setanta anys les forces d’ocupació espanyoles van afusellar al President Companys, al President de Catalunya, al President de tots els catalans. Aquest fet i d’altres han marcat el destí del nostre país, tinguem-lo present per tenir forces per continuar la lluita cap a la independència. Visca Catalunya!!!
