divendres, 12 de desembre del 2008

El futur de Catalunya vist per mi.

Fa unes setmanes, els de ca la Julieta, vam anar a la capital, a Barcelona. Va ser un viatge d’aquells que aprofiten per a tot: anar de compres, una mica de diversió, turisme... una mica de tot en definitiva, en només un dia que acaba sent intens i bonic.

A mi m’agrada Barcelona, m’agrada si hi vaig per un dia o dos, tres com a molt. No m’agradaria per viure-hi, sóc de poble jo, però l’altre dia, amb tota la família ens ho vam passar la mar de bé, entre compres i compres, vam poder passejar per les rambles i pels carrerons del voltant de la plaça Sant Jaume i, fins i tot, vam tenir temps d’anar a veure una pel·lícula en tres dimensions, en definitiva coses que al poble ni a la comarca podem fer.

La part més negativa per a mi va ser la mala impressió que com a país em vaig emportar. Estàvem a la capital de Catalunya, on hi viu, no ho sé... el setanta, el vuitanta o el noranta per cent dels Catalans i era pràcticament impossible fer una vida normal en català. Als bars, a les botigues, a tot arreu la llengua emprada en tota normalitat era el castellà. Amb una mica de sort, ens entenien quan parlàvem en català, però ens contestaven amb la llengua del Imperi.

A l’hora d’esmorzar vam viure una situació gairebé còmica. Veiem un bar, “LA BAGUETINA CATALANA”, penso: “Aquí l’hem trobada, aquí esmorzarem”. La persona que ens va atendre, immigrant, res a dir sinó fos que no tenia ni idea de com sucar un tros de pa amb tomaca, que vaig haver de demanar-li amb senyes un got de vi, després d’haver-ho repetit tres vegades (fa dies que intento fer-me entendre en català sense el recurs fàcil de canviar de llengua, és la meva petita aportació a la seva conservació) i que el pernil devia ser de “HONULULU”. Quan per fi va entendre que el que volia era un got de vi, em va dir: “Ah! Ustedes son catalanes!!!” Home, si, som catalans. Quina cosa més rara no? Catalanoparlants a la capital de Catalunya!!! Em va caure l’ànima als peus, però no seria l’única experiència negativa del dia, coses així es van anar succeint una vegada i una altra. Pel carrer, de cada deu converses, vuit eren en castellà, una en anglès i l’altra mig en català mig no sé com.

La classe política que tenim no m’ajuda gaire a ser més optimista, al contrari. Dels socialistes i dels “comunistes?” no en puc esperar res, només parlen de catalanisme quan hi ha un parell de vots a guanyar i, salvant excepcions, són tant espanyolistes com els del PP o més. Convergència (que no Unió) sembla que, des de que no és al Govern, s’ha radicalitzat, no tant com jo voldria donada la meva condició d’independentista convençut i bastant més que quan tenia el poder. Perquè es veu que això del poder fa canviar l’opinió de les persones, sinó pregunteu-los-hi als d’ERC. Per a mi, ERC és la gran, que no única, responsable de que la nostra identitat com a país vagi de cap a caiguda.

Ho és en tant que, per dos vegades consecutives, ha prioritzat un Govern “d’esquerres?”, que políticament no els ha aportat gaire més que uns quans o bastants càrrecs o cadires, digueu-li com vulgueu, en comptes de salvar diferències, constituir un front català fort i radicalitzar una mica a aquella Convergència que es modera tant quan té el poder a les mans.

Amb tot aquest panorama a la vista, el futur de Catalunya vist per mi, és molt negre i, si l’hagués de definir amb una frase, ho faria amb aquesta (que segurament algú ha dit abans que jo): “Catalunya serà independent o no serà”. No serà perquè el nacionalisme espanyol ens absorbeix i oprimeix com a fet sempre, ara però, amb el coneixement i consentiment del nostre Govern. El que més em dol és que ERC, un partit amb el què jo he simpatitzat i he votat més d’una vegada, formi part d’aquest Govern.

Per ara i tant, només un aclariment: les paraules “comunistes?” i “d’esquerres?” les he escrit així perquè no em crec ni una cosa ni l’altra, ja en parlaré un altre dia per això.

Salut i per cert, Visca la República...

3 comentaris:

Met ha dit...

Fa molts anys vaig assistir a una conferència del malaguanyat Ramon Barnils (periodista que va crear escola...). Parlava de l'estat de la llengua i vaig gosar preguntar-li (fa uns 25 anys!) què podia fer jo (o qualsevol persona individualment) davant l'allau que suposava l'ús de l'espanyol en tots els àmbits. Em va dir que jo (o qualsevol altra persona) fes el que cregués, i només es podia confiar que s'hi anés afegint més i més gent.
Han passat els anys i podem dir que hi ha situacions millors i n'hi ha de millorables. Jo he fet cas al mestre (o ho he intentat) i gairebé només m'ho plantejo com un dia a dia, sense cap més perspectiva.
Pel que fa als partits polítics, "tots són iguals" i del que es tracta és de saber aprofitar-los per aconseguir els teus ideals, a poc a poquet i sense plantejar-se tampoc de voler aconseguir-ho en poc temps.
Salut

Met ha dit...

Com que aviat s'acompliran tres anys, m'ha vingut al cap un detall. Es tracta que, com dic, d'aquí a dos o tres mesos farà 3 anys que l'Ajuntament té concedit i pagat el domini "paüls.cat" per a la web municipal, i encara és hora que s'hi posin...
Vull dir que si sent qui són, fan el que fan, doncs ho tenim magre...
Salut i país

Mingo ha dit...

Possiblement necessiten un cop de mà d'algú que n'entengui. A mi tot això, la veritat és que em va molt gran, però estaria disposat a col·laborar en allò que fes falta.