Contes

A l’Àngela quan era petita, igual que al Ferran, tant la seva mare com jo, els hi explicàvem contes abans d’anar a dormir. La veritat és que a mi sempre m’han agradat molt els contes, en general i salvant excepcions que sempre hi ha en tot.

Es veu que a ells també els hi devia agradar i ahir, sense més ni menys, l’Àngela, mentre ens estàvem a casa fent el sopar, em va proposar:

- Papa, vols que et conti un conte?

- I tant que si! vaig respondre jo sense pensar-ho.

I me’n va contar tres!!! bonics tots tres, però especialment bonic un que parlava de l’amistat entre dos nois irlandesos, desitjosos de fugir d’una terra empobrida per l’espoli i els abusos dels governs britànics. De com un i l’altre estaven disposats a sacrificar els seus estalvis aconseguits amb molt esforç per tal que l’altre pugues veure complit el seu somni d’anar a Amèrica. Al final es van haver de quedar els dos, ja que un li va enviar els seus diners a l’altre i a l’inrevés! 

Per a mi, aquest era el missatge més important del conte, l’amistat, la veritable amistat entre dos persones. No obstant, no vaig poder estar-me’n de fer comparacions al començament de la història, deia així, i que cadascú en tregui conclusions:

“Ara fa prop de cent cinquanta anys, en un petit poblet anomenat Tulach, al sud-est d’Irlanda, hi vivien dos amics de tota la vida: James O'Connolly i Jeremiah O'Donovan.

Ni l’un ni l’altre no tenien família, els seus parents havien mort, com tants i tants altres irlandesos víctimes de la fam i la misèria. Els anglesos els havien expoliat i empobrit durant segles fins al límit, i últimament una incomprensible passa havia fet malbé les collites de patata. Irlanda no podia alimentar els seus fills.

També ells, com tants i tants altres irlandesos, tenien una sola idea al cap: marxar d'allí, abandonar aquella estimada però pobra terra, i fugir a Amèrica, on ja tants altres compatriotes s'havien establert.”

Esperem que no ens calgui arribar a l’extrem, però tota esta colla ho estan intentant!!!