Més lectures recomanades! (cliqueu aquí)

Aquesta lectura que modestament us recomano, està escrita en italià, però és d'una claredat aclaparadora, Visca Catalunya Lliure!

Per al paulsdigital!

Des de fa anys sóc un consumidor d’articles d’opinió i de notícies amb formats varis, des de la premsa escrita, la radio, la televisió i, sobretot, Internet. Una de les pàgines que, fins ahir, no m’he perdut gaire ha estat la del paulsdigital. Sí, ho heu vist bé, “fins ahir” perquè a partir d’avui la penso esborrar del meu historial. El perquè és molt senzill i us el explicaré tot seguit.

Els articles d’opinió, son això, d’opinió, paraules expressades de forma oral o de forma escrita que reflecteixen l’opinió d’una persona del tot subjectivament, amb les quals, hom hi pot estar d’acord o no. Quan parlem de notícies, quan expliquem què va passar, quan va passar i com va passar, l’articulista s’ha d’assegurar molt de la veracitat de les coses que es diuen i com es diuen, i sobretot si aquestes coses acusen a persones d’accions que estarien penades judicialment.

La primera vegada passa, un error, un malentès, una equivocació, la te qualsevol. La segona deixa la porta oberta a una tercera i aquesta a una quarta..., bé tothom sabrà què fa, què diu i com ho diu, jo només sé que no vull continuar llegint notícies, ni que siguin relacionades amb el meu estimat poble, de les quals no em puc refiar de la seva veracitat.

Vull acabar aquest escrit fent un homenatge a mon iaio (lo vell del Cocs, segons la vella del Panxa), la persona més bona, més honrada i més íntegra que jo he conegut mai, a qui, ni tu Jaume ni la vella del Panxa, li arribareu mai a la sola de les sabates, una persona que mai va pertànyer a cap “colectividad” i que mai va fotre res a ningú, ans al contrari a la seva vida va ajudar molt a molta gent, començant pels del Panxa que durant anys i anys van fer servir l’era del Cocs per a batre, la cisterna per a beure i la caseta per al que els va convindre. Això també li podria explicar la vella del panxa a son fill mentre juguen a les cartes, tot i que no cal que l’hi expliqui perquè el Rafel també hi era i també se’n pot recordar de mon iaio i de tot el que va fer per ells.

Jaume, abans d’escriure res que culpi a una persona d’uns fets així assegura-te’n que siguin certs i més si aquesta persona és morta i no pot defensar la seva honorabilitat, una cosa és periodisme, al nivell que sigui, i l’altra és basura. Quan difames debades, no fas periodisme, fas basura.