Als membres de SUPORT PER A JOAN CARRETERO / Manel Bargalló /
L'article “Patriotisme i dignitat ” de Joan Carretero és un clam per respondre units contra l'ofensiva de l'Estat espanyol. Un clam per a unir a les eleccions de 2010 les personalitats emergents que es declaren per la independència, per aplegar les plataformes sobiranistes i la gent que pateix l'asfíxia econòmica i el procés de minorització lingüística i cultural a què ens sotmet el Regne d'Espanya.
Es una crida als centenars de milers de persones que es van manifestar el 2007 contra el col·lapse de les infraestructures a no abstenir-se com el març de 2008; a posar punt i final a la crisi econòmica agreujada a casa nostra per l'espoli fiscal. La manera és iniciar el camí que ha de portar Catalunya a esdevenir un Estat membre de la Unió Europea.
És una convocatòria a contestar un Tribunal Constitucional que es creu legitimat a alterar la voluntat del poble català expressada en referèndum, plantejant el plet català a nivell internacional, de manera que deixi de ser un afer intern espanyol. En definitiva constatar el cul-de-sac de l'autonomisme i encetar el full de ruta que han seguit més de cent nacions des de 1945: la declaració unilateral d'independència.
Davant de la proposta oberta de Carretero, la direcció d'Esquerra ha tingut una resposta sectària. Vol imposar el centralisme democràtic en un partit assembleari. En ple segle XXI, han recuperat els expedients d'expulsió. Què farien si es trobessin en la situació de Tony Blair amb més de 100 diputats que voten contra la Guerra de l'Iraq? Potser, Consells de Guerra sumaríssims per traïció? Ara, a Esquerra, ja no n'hi ha prou amb compartir la Declaració Ideològica; cal seguir i obeir cegament l'estratègia de la direcció.
Cal preguntar als defensors de mantenir-se al poder a qualsevol preu: quina proposta de futur penseu oferir el 2010? Voleu quedar-vos sense fer res mentre l'espoli fiscal provoca els increments d'atur més alts de l'Estat espanyol? Proposeu una altra legislatura aliats amb els socialistes sense cap resultat social tangible? Oferiu quatre anys més de Govern tripartit per acabar de desnacionalitzar Catalunya Ràdio i incrementar les hores d'espanyol a l'ensenyament? No us adoneu del fracàs electoral al qual us esteu abocant? Només l'obcecació per mantenir-se uns mesos més en el poder explica tanta ceguesa.
En contrast, les propostes de Joan Carretero han fet esclatar l'esperança de milers i milers de catalans. Des del Pirineu, una ventada de paraules planeres i clares ha oxigenat els obscurs cenacles de la política catalana. Per això, REAGRUPAMENT manté la crida a la unitat de tot l'entorn sobiranista per posar en marxa, des d'ara, l'estratègia vers la proclamació de la República Catalana.
L'article “Patriotisme i dignitat ” de Joan Carretero és un clam per respondre units contra l'ofensiva de l'Estat espanyol. Un clam per a unir a les eleccions de 2010 les personalitats emergents que es declaren per la independència, per aplegar les plataformes sobiranistes i la gent que pateix l'asfíxia econòmica i el procés de minorització lingüística i cultural a què ens sotmet el Regne d'Espanya.
Es una crida als centenars de milers de persones que es van manifestar el 2007 contra el col·lapse de les infraestructures a no abstenir-se com el març de 2008; a posar punt i final a la crisi econòmica agreujada a casa nostra per l'espoli fiscal. La manera és iniciar el camí que ha de portar Catalunya a esdevenir un Estat membre de la Unió Europea.
És una convocatòria a contestar un Tribunal Constitucional que es creu legitimat a alterar la voluntat del poble català expressada en referèndum, plantejant el plet català a nivell internacional, de manera que deixi de ser un afer intern espanyol. En definitiva constatar el cul-de-sac de l'autonomisme i encetar el full de ruta que han seguit més de cent nacions des de 1945: la declaració unilateral d'independència.
Davant de la proposta oberta de Carretero, la direcció d'Esquerra ha tingut una resposta sectària. Vol imposar el centralisme democràtic en un partit assembleari. En ple segle XXI, han recuperat els expedients d'expulsió. Què farien si es trobessin en la situació de Tony Blair amb més de 100 diputats que voten contra la Guerra de l'Iraq? Potser, Consells de Guerra sumaríssims per traïció? Ara, a Esquerra, ja no n'hi ha prou amb compartir la Declaració Ideològica; cal seguir i obeir cegament l'estratègia de la direcció.
Cal preguntar als defensors de mantenir-se al poder a qualsevol preu: quina proposta de futur penseu oferir el 2010? Voleu quedar-vos sense fer res mentre l'espoli fiscal provoca els increments d'atur més alts de l'Estat espanyol? Proposeu una altra legislatura aliats amb els socialistes sense cap resultat social tangible? Oferiu quatre anys més de Govern tripartit per acabar de desnacionalitzar Catalunya Ràdio i incrementar les hores d'espanyol a l'ensenyament? No us adoneu del fracàs electoral al qual us esteu abocant? Només l'obcecació per mantenir-se uns mesos més en el poder explica tanta ceguesa.
En contrast, les propostes de Joan Carretero han fet esclatar l'esperança de milers i milers de catalans. Des del Pirineu, una ventada de paraules planeres i clares ha oxigenat els obscurs cenacles de la política catalana. Per això, REAGRUPAMENT manté la crida a la unitat de tot l'entorn sobiranista per posar en marxa, des d'ara, l'estratègia vers la proclamació de la República Catalana.
