
Vet aquí que un dia, un grup de pagesos de forma molt assenyada i intel·ligent, decideixen entre tots fer la mateixa inversió que aquell particular, moldre les seves pròpies olives i vendre l’oli al mateix embotellador. Donaran feina a algun que altre treballador i amortitzaran la inversió. Si la cosa va bé, modernitzaran les instal·lacions, però ningú es guanyarà la vida amb el seu fruit ni es comprarà cap cotxe luxós ni farà cap viatge de plaer. Els diners d’aquest apartat repercutiran directament al preu del quilo de les olives, cobraran les olives a X+y euros i ningú no s’aprofitarà d’ells.
Al cap d’uns anys els primers pagesos continuen cobrant les olives a X euros i despotricant del moliner i dels diners que guanya a costa seu. I els altres, els que es fan fer un molí? com els hi deu anar? es pregunten. Algú els ho va explicar, “No solament no cobren les olives a X+y, a vegades ni a X”, “És la segona vegada que troben que han perdut diners però no saben com i han de pagar un tant per cap”. Com s’entén? No havíem quedat que ningú s’aprofitaria d’ells? Com és que tots cobren les olives al mateix preu i el moliner cada any va al Carib de viatge i porta un cotxe com d’aquí a allà? Personalment penso que hi ha dos possibilitats: Una, que el moliner sap elaborar l’oli a un preu de cost més baix i vendre’l a un preu més alt. Dos, que entre els segons pagesos sí que hi ha algú que s’aprofita d’ells. I si m’apreteu, encara en trobaré una tercera, una barreja de les dos primeres, ignorància per un costat i mala fe per l’altre? No hi pot haver res pitjor.